Cremarem somriures falsos,
en la nit d'un dia etern.
Volarem entre les roses,
procurant no defallir,
com abelles cridant himnes,
xiuxiueigs d'idioma buit.
Traçarem destins inerts,
bategant somnis de tela,
sota pluges d'estoïcisme,
sobre un món submís i incert.
Cridarem al nord i al sud,
potser també als quatre vents,
cridarem paraules roges,
elogis de sol naixent.
Víctimes de l'esperança,
la presa és depredador,
d'il·lusions, virtut, rigor,
d'amistat, família, amor.
Cels perennes caducats,
creuen ritmes desbocats,
guerra de núvols translúcids,
cotó fluix immaculat.
Records que mai no s'esborren,
somriures que tornaran,
paraules que ja no se senten,
petons que s'oblidaran.
