El jardí dels despertars

He trobat un tresor que no existeix. Es diu llibertat i no és el seu nom. Un dolor transfigurat, un calfred infinit, una rialla intemporal. Una plenitud indesxifrable com estels que fan pampallugues, un circ d'emocions, una orquestra de somriures. Passejo pel camí del destí, despreocupat, feliç. Pas rere pas, entre la llum, entre l'esperança, entre sospirs i carícies, entre la vida. Inspiro aromes dolços, de pa recent fet, de flors eclipsades, de mar embravit, perfums inextricables, somnis vaporosos... i ballo, saltant de rajola en rajola, de record en record com qui no ha conegut mai el dolor, i fujo d'uns ulls capbussant-me en una mirada, escapo d'un somriure lliscant per uns llavis deïcides, i els peons es tornen reis i reines, del seu propi taulell, de la seva existència. El món mai més coneixerà el patiment, una epidèmia d'estoïcisme s'expandirà per aquesta terra, una malaltia espatllada; correrem com nens que mai han patit, brotarà la felicitat dels qui no tenen preocupacions, un amor impersonal. I els arbres ens saludaran, agitats, entusiasmats, mentre els ocells reciten poesies incomprensibles, i l'alba mai s'acabarà, i la foscor no existirà. Creuarem els carrers cridant, cridant que som feliços, que res ens pot enfonsar, que mai més ningú ens esgarraparà l'alegria, que ningú podrà fondre la il·lusió que hem forjat. I d'equipatge un somriure i l'alegria, i viatjarem pels camps de la ignorància, on la llum enlluerna i no cega, on la calor rugeix i no crema, on el vent despentina i acaricia l'herba, on els somnis llisquen entre les flors d'una eterna primavera. I dormirem, a l'ombra d'un vell roure, entre els fils de llum que s'escapoleixen entre ses fulles, i la brisa, còctel de mil perfums, ens extasiarà, esborronant la nostra pell, inundant els nostres pulmons d'un deliri d'aromes enredats. Les mans sobre aquell terra pedregós i sorrenc, aspre i còmode, llit oníric, i l'herba, brotant entre els dits, carícia artificial, eterna treva. Un formigueig a les cames, un parpelleig despreocupat, una respiració submisa, un Elisi de percepcions, un mar de pleonasmes acrílics, un quadre atípic, una vida que es consumeix, un món d'emocions que exhaurir.